DIUMENGE DE LECTURES DISPERSES: WOODY ALLEN, MARC ROS I JOY DIVISION

APROPÓSITO DE NADA. AUTOBIOGRAFÍA
Woody Allen
Alianza editorial
(Traducció Eduardo Hojman)

Woody Allen. A propósito de nada
Woody Allen. A propósito de nada

Cineasta amb una filmografia que abraça una cinquantena de títols, diversos d’ells referències imprescindibles en la llista de les millors pel·lícules de tots els temps, Allan Stewart Konigsberg (Nova York, 1935), més conegut com a  Woody Allen, és una de les figures més influents, ja no en el món del setè art sinó en el pensament del segle XX. Personatge, també, amb els seus capítols controvertits, especialment aquells que fan referència a la disputa legal que manté amb la seva antiga parella Mia Farrow, que l’acusa d’haver abusat presumptament de la seva filla adoptiva Dylan. I sí, gairebé un terç d’aquest A propósito de nada és una fervorosa autodefensa d’aquesta denúncia, però no és només el seu decidit clam d’innocència.

Sense capítols que separin aquesta torrencial narració de més de quatre-centes pàgines, i fent ús en no poques ocasions del seu habitual humor (negre) i observacions sempre subtils i brillants, l’octogenari Allen repassa el seu recorregut vital: la seva infància i joventut -fascinant el retrat que aquí fa de la família, amics, costums, aficions i, sobretot, del seu barri i la ciutat de Nova York durant els anys 50-, la seva aproximació a l’humor i l’espectacle, al principi escrivint acudits per a diaris per acabar firmant els seus monòlegs, obres de teatre, programes de televisió… fins a la seva incursió en el món del cinema on ha acabat modelant en cel·luloide una trajectòria extraordinària.

I sí, pedra angular de tot el seu treball, a A propósito de nada Allen també parla detingudament de la seva percepció de l’amor i la seva sempre particular relació amb les dones. De la tempestuosa vinculació amb Mia Farrow a l’estima i dolçor amb què recorda a Louise Lasser, la seva segona esposa, o Diane Keaton, a qui considera la seva millor amiga i confident (de fet Keaton és l’autora de l’única fotografia, la de la contraportada, que il·lustra el llibre) i  l’adoració que professa en aquestes pàgines per Soon-Yi, filla adoptiva de Mia Farrow i el músic André Previn , la seva companya sentimental des de fa més de dues dècades. 

Lectura delitosa, amb A propósito de nada Allen entrega les memòries definitives d’un intel·lectual cabdal per decodificar i entendre moltes de les fílies i fòbies de la nostra societat.

EL REGRESO DE ABBA
Marc Ros
Suma de letras

Marc Ros. El regreso de Abba
Marc Ros. El regreso de Abba

Explica Marc Ros (el cantant de Sidonie, tot i que aquí aquest fet és secundari) que la seva aproximació al món de l’escriptura primer va ser una afició per convertir-se en una passió i acabar sent una missió que ha accentuat els seus trastorns obsessius. I bé, d’una manera una mica egoista me n’alegro de tots aquests mals. Amb El regreso de Abba (diu la sinopsi que és una sorprenent i captivadora novel·la generacional que parla sobre l’amistat, la creació musical i el final d’un estiu a Cadaqués, i sí, és això però també molt més) descobrim a un escriptor amb una capacitat narrativa brutal, segurament fruit de la lectura compulsiva dels grans de la literatura del segle XX. Un autor novell que no ho sembla del que esperem la seva pròxima novel·la com més aviat millor. 

UNA LUZ ABRASADORA
Jon Savage
Reservoir Books
(Traducció Javier Blánquez)

Jon Savage.Una luz abrasadora, el sol y todo lo demás
Jon Savage. Una luz abrasadora, el sol y todo lo demás

Aquest 18 de maig passat va fer 40 anys de la mort per suicidi d’Ian Curtis, cantant de Joy Division. Coincidint amb aquest trist aniversari arriba a les llibreries Una luz abrasadora, el sol y todo lo demás, història oral d’una de les bandes més fonamentals en la historia del rock. Jon Savage és un dels grans noms del periodisme musical, autor de santes escriptures del gènere com England’s Dreaming, genial recreació de la trajectòria dels Sex Pistols i el punk en general (llibre també publicat a casa nostra per Reservoir Books), o l’extraordinari assaig sobre la irrupció al segle XX de las tribus urbanes juvenils Teenage: The Creation of Youth Culture. Un catàleg curull d’imprescindibles a què el crític britànic ara suma aquest Una luz abrasadora, el sol y todo lo demás. A partir de retalls d’entrevistes realitzades al llarg dels anys amb els membres del grup  (Bernard Sumner, Peter Hook i Stephen Morris) així com amb figures importantíssimes en l’òrbita de Joy Division: la vidua del cantant, Deborah Curtis, el seu manager, Tony Wilson (també impulsor de Factory Records, discogràfica capital en l’escena musical de Manchester) o el dissenyador Peter Saville, autor de les portades de tots els seus discos; Savage dona forma al suggerent trencaclosques que va ser la història dels padrins del post-punk. 

Text: Oriol Rodríguez
Foto: Leo Stern

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *