El rei del “piticlín”

José González (3 de febrer 2022) – 23è Festival Mil·lenni / Palau de la Música

Aquests dies estan començant la majoria de festivals que ens acompanyen durant l’hivern i gran part de la primavera. El Festival del Mil·lenni ven molts tiquets, és molt popular, i porta grups i artistes a grans escenaris com el Palau, L’Auditori o el Liceu. La majoria són artistes amb un públic fidel, ja siguin d’aquí o de fora,  que estan a l’espera per saber quina data s’han de reservar per poder veure el seu artista preferit.

Instàntania del concert de José González en el marc del Festival del Mil·lenni d’enguany.

Doncs el passat dijous va ser un d’aquells dies.  El cantant suec/argentí José González va trepitjar el terra del Palau per delit dels seus seguidors. El paper estava gairebé tot venut. Al recinte modernista hi havia públic fins i tot als seients del voltant del majestuós orgue que corona el seu escenari. Sense cap bri d’intimidació per la majestuositat de l’espai i guitarra en mà, el cantautor de Göteborg va començar el concert atacant els temes “With the ink of a ghost” i “Horizons”, deixant clar que el minimalisme regnaria durant tota la vetllada. La seva proposta indie-folk hipsteriana és molt intimista, basada en un cant mig xiuxiuejat amb el mateix to i la guitarra fent “piticlínpiticlínpiticlín…”. És una proposta molt hipnòtica. Mirant al nostre voltant es veia molt públic escoltant profundament cada cançó amb els ulls tancats (creiem que sense dormir), parelles donant-se la mà, alguna carícia… Una cosa que musicalment sí li podem dir a José González és que es gasti una mica de pressupost en músics o , si vol estalviar, en un multiinstrumentista que li pogués llançar bases o fer petites percussions, ja que és una mica estrany veure un artista de la seva talla tocant sobre música enllaunada. La seva comunicació amb el públic no va ser molt fluida fins al moment en què va demanar: “Qué quieren que toque? Una de Paul Simon, una de Al Green o una de Nick Drake?” I va guanyar per golejada la opció del cantant folk anglès de qui González en va versionar el tema “‘Cello Song”.

El cantant suec no es va deixar intimidar per tocar sol en aquest emblemàtic escenari

Arribant a la recta final del recital van caure dues versions molt celebrades i que francament fa molt bé. Per una banda, la versió del tema “Teardrop” dels Massive Attack i una versió quasi calcada de la cançó “Blackbird” que va compondre Paul McCartney pel mític “White Album” dels Beatles. Un final que el públic va aplaudir amb força com si el beatle estigués dalt l’escenari

Text: Pere Pardo / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta