Love of Lesbian: La nit dels 5.000 malalts (de música)

Cinc mil seguidors de Love of Lesbian es van reunir dissabte 27 de març al Palau Sant Jordi en el primer concert multitudinari a Barcelona des de l’esclat de la pandèmia. Foto: Xavi Torres Bacchetta

Faltaven poc minuts per les 19h, moment en què Love of Lesbian havien de pujar a l’escenari en el primer concert multitudinari celebrat a Barcelona des de l’esclat de la pandèmia per la Covid-19, i el Palau Sant Jordi ja congregava tres o quatre mil persones. Feia estona que per megafonia sonaven els grans èxits dels Beatles per escalfar l’ambient. I aleshores va arribar el torn d’aquella delícia firmada per George Harrison amb el títol de “Here Comes the Sun”. Una magnífica metàfora del que representava el que estàvem vivint. La gent es va posar a cantar i a picar de mans. Ha estat un putu any de merda però, ni que fos ara i aquí, dissabte 27 de març al Palau Sant Jordi, el sol començava a sortir. 

El concert de Love of Lesbian, però, havia començat moltes hores abans, a les 8 del matí, moment en què els 5000 seguidors de la banda barcelonina van començar a fer-se els tests d’antígens que, de donar negatiu (mai un negatiu va ser tan positiu) els permetria accedir al recinte olímpic. Una experiència única i pionera amb la finalitat de demostrar que la cultura pot ser segura. Per realitzar aquest cribratges massius es van habilitar tres sales tan mítiques de la ciutat com Razzmtazz, Apolo i Luz de Gas. Espais que fins fa 12 mesos acollien nit si nit també música en directe ara eren ocupades per boxes on infermers voluntaris realitzaven la prova a seguidors que, conscienciats d’estar participant en un assaig clínic i bojos de ganes de tornar a veure i viure un concert sense la maleïda distància de seguretat i asseguts a la cadira (la mascareta sí que s’havia de dur obligatòriament) accedien entusiasmats a que els perforessin les narius amb el maleït bastonet. Tot plegat tenia quelcom d’imatge distòpica. Destacar que dels més de 5000 tests que es van practicar, només 6 van donar positiu. 

I aleshores sí, mitja hora més tard del previst (a les 19h, i degut als controls preventius que es realitzaven a l’entrada encara hi havia un miler de persones al carrer) van aparèixer Love of Lesbian a l’escenari per atacar la molt oportuna “Nadie por las calles”. El seu bateria, Oriol Bonet, plorava de l’emoció. Jo he de confessar que també. La resta de la vetllada, concert que en l’estrictament musical va ser més aviat fluix (tret l’emoció inicial dels tres primers temes, amb un “Bajo el volcán” sonant espectacular, la resta de l’actuació va ser un xic reiterativa i sense accent), Love of Lesbian van prescindir de presentar cap tema del seu imminent disc nou, V.E.H.N. (Warner, 2021), per centrar-se en els seus grans èxits, alguns d’ells comptar amb la complicitat de convidades especials com Anita Tijoux aportant el seu flow a “Universos infinitos” i Suu, revisitant un “Incendios de nieve que no va acabar de lluir”. 

Al final no tot ha anat bé, ni tothom se n’ha sortit. De fet, després de més de 365 dies sense concerts multitudinaris, molt probablement trigarem a viure noves nits com aquesta. Però, encara que fos durant una hora i dos quarts, dissabte, al Palau Sant Jordi, va tornar a sortir el sol. 

Love-of-Lesbian 21-©XTB-scaled

Image 23 of 23

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *