Les crítiques de la setmana (VIII)

Mira (The Changes) – Irene Reig

En la sempre prolífica escena jazzística catalana, Irene Reig és una de les figures amb més projecció. Saxofonista sorgida de la masia de la Sant Andreu Jazz Band i acabada de modelar a les aules de l’ESMUC, Reig ja ha publicat diversos treballs com a líder de quintets i octets, discos en què, sempre movent-se entre el be bop i el hard bop, combina creacions pròpies amb estàndars jazzístics. Mira és la seva novíssima entrega, directe (tristament sense públic) al Milano Jazz Club de Barcelona, acompanyada d’un trio d’asos conformat pel contrabaixista Pau Sala i el bateria Joan Casares (amb la col·laboració estel·lar del pianista Joan Monné). Vuit temes plens de swing i aquell toc indescriptible que només tenen aquelles que han nascut amb la màgia. / Oriol Rodríguez

Disney (Helsinki) – Luna Ki

L’edició espanyola de la revista Vogue l’ha enlairat com una de les seves apostes “hot” d’aquest 2021. (Potser encara) amb menys ressò que la icònica publicació de moda però igual de glamuroses, des de MÚSICA DISPERSA ens sumem al hype declarant-nos incondicionals de la barcelonina d’origen cubà Luna Ki. La vam descobrir el 2019 amb el single “Septiembre” i ho vam acabar de flipar amb l’EP Unknown, 2034. Des d’aleshores ha publicat tot un reguitzell de senzills que no han fet més que augmentar la nostra devoció cap a ella. L’últim, aquest “Disney” que portem escoltant en bucle des que ens el va descobrir. Estèticament en algun punt entre Lady Gaga, Billie Eilish i l’anime, ella diu que fa música del futur, nosaltres una combinació fascinant de trap, europop, reguetón i emo. Esteu avisades. / Bibiana Cabot

Niño Reptil Ángel (Hidden Track) – Sandra Monfort

Tros de disc, superlatiu i plusquamperfect, amb què debuta en solitari Sandra Monfort, un nom ja familiar per ser un terç del projecte Marala (l’aventura que comparteix amb Selma Bruna i Clara Fiol) i haver col·laborat amb companyes i companys de gremi com Pep Gimeno, Clàudia Cabero o Jonatan  Penalba. Niño Reptil Ángel (obra que se suma a una escena que, de Maria Arnal i Marcel Bagés a Los Hermanos Cubero, de Menut a Paula Grande i Anna Ferrer, cada dia compta amb més adeptes) revisa i readapta la música popular de declinació mediterrània. Llenguatge folk que transporta al segle XXI amb sufixos d’electrònica. Extraordinari exercici d’artesania sonora, subtil i delicada. /Bibiana Cabot

The line (Hidden Track) – Valentina & The Electric Post

La Valentina Risi i l’Ildefons Alonso (a qui potser coneixeu per ser el bateria del Petit de Cal Eril) no només ho han tornat a fer amb The Line, el seu segon elapé, sinó que han superat totes les coses bones que ja ens havien mostrat a Before the Universe (Hidden Track, 2019). Més electrònic, lisèrgic i oníric que el seu precedessor, el duet amb residència a l’espai creatiu del Konvent de Berga es capbussa en territoris sonors pròxims al trip hop (amb alguna reminiscència a la metafísica nostrada de ressonància més sintetitzada). Una proposta que de ben segur agradarà i seduirà a amants de Portishead, Massive Attack o Björk. Com la banda sonora d’un somni sideral del qual no vols despertar-te mai. / David Simón

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *