Crim. Posant llum a la foscor

Feres ferotges, Crim son l’esput més sulfúric del nostre punk rock. Els tarragonins: Adri Bertran (veu i guitarra), Marc Anguela (bateria, Javier Dorado (baix), Quim Mas (guitarra i el nostre interlocutor) celebren una dècada de vida amb 10 anys per veure una bona merda (HFMN Crew, 2021).

Alça, Manel.

(Riu) El títol del disc, sí, és un doble joc de paraules. Quan començàvem a tocar, ara fa 10 anys, a Catalunya estaven a tota hora donant per cul amb Manel, que just aleshores havien tret un disc titulat 10 milles per veure una bona armadura (Discmedi, 2011). Per això, quan vam gravar la primera maqueta de Crim, vam decidir que el millor títol possible, per tocar una mica els collons, havia de ser 10 milles per veure una bona merda. El títol del nou disc també és un acte d’homenatge a la nostra primera gravació!

En aquests 10 anys no tot ha sigut una merda.

Com bé diu el títol, ens ha costat 10 anys veure un bon merdot com la situació que estem vivint actualment. 10 anys menjant merdetes aquí i allà per ara menjar-nos aquesta merda tan bèstia, amb forquilla i ganivet, una ampolla de Priorat i espelmes a la taula. Et podria comentar alguna de les merdetes però no paga la pena tenint aquesta piràmide d’excrements davant dels nostres nassos.

10 anys per veure una bona merda és un disc recopilatori, però ara cantant els vostres temes més emblemàtics en anglès i amb col·laboracions d’amics de bandes com Deadyard, Angelus Apatrida, The Movement, Violet, La Inquisición i, probablement la més especial de totes, Olga de Toy Dolls cantant “A Song and A Promise”.

Aquest disc és un homenatge que ens regalem a nosaltres mateixos i els nostres seguidors com a regal d’aniversari: reunir 14 o 15 amics en 10 cançons que mai falten en el repertori dels nostres concerts. Però alhora, ta,bé és un petit experiment. Crim sempre serà una banda que canta en català, però hem girat cinc o sis vegades per Europa i els Estats Units i evidentment allà és una llengua ultra exòtica.

Ha de ser divertit veure a guiris intentant cantar en la nostra llengua, cervesa en mà.

Però ho fan fatal i es mereixen una oportunitat (riu). També els segells discogràfics que ens editen fora d’aquí ens ho havien comentat més d’una vegada, que podíem intentar gravar alguna cosa en anglès. I com mai ens hem sentit molt còmodes amb la idea de treure un disc nou així, la millor excusa per trencar el gel ha estat aquesta. A més, tots els col·laboradors que apareixen, siguin d’on siguin, tenen bandes en les quals canten en anglès.

Què li ha passat al sofà?

Els temes els heu gravat de nou o només heu afegit les pistes en anglès sobre les bases originals?

Hem gravat tots els temes de nou. Les cançons van agafant nous matisos amb els anys i volíem que sonessin com sonen quan les toquem ara. A més, també ens venia de gust que ens gravés Aleix Archs, el nostre tècnic de directe, que havia treballat durant anys amb bandes piconadora com Brujería o S.A.

Així de bèstia sona el disc!

I suma-li els convidats. Hi ha de tots els colors i tots els sabors. Tots amics d’aquí i d’allà que hem anat coneixent en diferents llocs i situacions. D’aquí estan Beni de The Gundown (banda en la qual estem en Marc i jo des de fa anys). En Beni, que és el germà del nostre cantant, Adri, actualment també és el cap pensant de Serpent. En el disc ha cantat “Castles Made of Sand” al costat de Ruben de La Inquisición, que té incomptables projectes a les seves esquena.

Hi ha molts més.

I tant! Com les nostres estimades Momo i Glory de Violets, Pablo de Deadyard, que a més s’ha currat ell solet les adaptacions de totes les lletres. I en Guillermo (Izquierdo) dels enormes Angelus Apatrida.

També hi ha convidats de fora.

Està en Sucker dels llegen – daris Oxymoron i Bad Co Project, Victor i Thomoi de Lion ‘s Law i diversos bilions de bandes parisenques d’oi! i punk d’abans i d’ara, Lukas de la banda danesa de mod revival The Movement. Uns altres vikings com Eirik, Mags i Ivar de The Good, The Bad and The Zugly (aquest últim també vocalista de Kvelertak). La Cecilia (Boström), frontwoman definitiva de The Baboon Show, i la llegenda viva del punk: Olga de The Toy Dolls !

La pandèmia us ha fotut en l’aire molts dels plans que teníeu per celebrar aquest 10 aniversari.

Com a tothom, ens ha fotut els plans de tocar en directe dos anys sencers pràcticament, però no hem parat de fer coses. Aquest disc ha costat força feina, però també hem aprofitat per gravar part d’un disc nou que sortirà l’any que ve.

En quin idioma serà, aquest nou disc?

Després d’aquesta primera experiència, no descartem fer un disc multilingüe per tenir a tots els nens del món contents, feliços i en pau (riu).

Crim heu fet, pràcticament, la volta al món girant.

L’altre dia parlàvem que ens molaria tocar a la Xina i el sudest asiàtic. També els Balcans (en alguns països balcànics ja hem estat de gira i és bastant boig) i després països en què el rock and roll pràcticament no existeix o està prohibit com Bhutan, Tadjikistan, Trinitat i Tobago o Andorra.

I de la província de Tarragona… En quina comarca encara no heu tocat!

(Riu) Doncs ens falta tocar gairebé a totes. Juraria que no hem actuat ni en el nostre estimat Priorat, ni a la Terra Alta, ni a les Terres de l’Ebre, en general. Una vegada, sí, vam tocar a la Ribera d’Ebre. A l’Alt i el Baix Camp unes poques vegades, a la Conca només una i al Baix Penedès, posaria la mà al foc, que no hem fet mai. Volem anar de gira a l’illa de Pasqua i no hem trepitjat Coma-Ruga, que està a 17 minuts de casa. Quina vergonya, si us plau!

Crim rotllo ‘Friends’

L’escena punk rock en català està vivint un moment molt dolç.

De fet, creiem que està creixent molt el públic de qualsevol música en català i clarament va a més.

Potser la del metal és la menys consolidada en aquest sentit.

Però hi ha bandes boníssimes, com Vidres a la Sang, Osserp, Foscor, Assot… Nosaltres mateixos estem involucrats en l’escena rocker-metàl·lica amb la banda Mastegot, en la qual hi seguim tocant dos membres de Crim (el bateria Marc Anguela i el mateix Quim Mas )

Per cert, li fareu arribar el disc a Carles Porta del programa Crims.

Ens ultra flipa el programa! (riu). El de televisió i el de la ràdio, també. Sóc fan de Carles Porta des de fa 15 anys. Per motius molt freaks de la vida, que són molt llargs d’explicar, vaig conèixer un dels autèntics protagonistes del cas Tor, i vaig comprar el llibre. Des d’aleshores hem seguit tot el que ha fet Carles Porta.

Coneix el grup?

L’única relació real que tenim és que en un capítol va sortir un xaval estudiant en una biblioteca amb una samarreta de Crim (riu).

Text: Ricard Altidill / Fotos: Èric Altimis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *