Deu anys buscant l’excel·lència del Jazz

Són les quatre i mitja de la tarda i el famós baixista camerunès Richard Bona endolla el seu baix i comença a taral·lejar un dels seus temes hipnòtics totalment improvisats. Els alumnes i el públic que quasi acabarien omplint el teatre s’han quedat fent petar la xerrada a l’entrada del Conservatori del Liceu, al Carrer Nou de la Rambla 88, per poc es perden la seva classe magistral. Al llarg d’aquella tarda i amb el carisma que desprèn Bona amb les seves explicacions i històries vam viure una tarda plaent en la qual es va tocar la kora, la kalimba…

Ben segur que va ser una de les moltes tardes inoblidables de Classe Magistral al Conservatori del Liceu dels últims deu anys. L’edició 53 del Festival de Jazz de Barcelona, que demà s’acaba amb l’actuació del pianista menorquí Marco Mezquida, va decidir donar la medalla d’honor del festival a la direcció del Conservatori del Liceu. La seva directora, Maria Serrat, va recollir aquesta distinció el 23 de novembre de l’any passat al Palau de la Música de mans del padrí del festival, el mític Chucho Valdés.

Maria Serrat rebent de Chucho Valdés la medalla d’honor del Festival de Jazz de Barcelona concedida al conservatori del Liceu (Foto: Clara Orozco)

Aquesta és una història d’èxit, ja que des de fa deu anys el festival de Jazz i el Conservatori col·laboren oferint classes magistrals d’alguns dels intèrprets que passen per Barcelona, aconseguint així que hi hagi una transmissió de coneixement molt interessant. Maria Serrat ens va rebre al seu despatx per parlar d’aquests fructuosos deu anys i de la recerca de l’excel·lència que sempre ha buscat aquesta institució i ens va deixar unes quantes explicacions. “La medalla d’honor concedida és un reconeixement a tot l’equip que treballa al conservatori , sempre hem hagut de lluitar per explicar que des de 1994 ja vam començar a fer Jazz i música Moderna, la gent ens ha associat sempre a la música clàssica i el premi et posa al mapa perquè sàpiguen la nostra tasca. Molts dels nostres professors de jazz del conservatori son músics de jazz en actiu”  El conservatori fa cent vuitanta-cinc anys que funciona (es diu de pressa) i sempre han anat construint aliances amb altres entitats com el Festival de Jazz de Barcelona amb “La vocació de servei, la professionalització, l’excel·lència, el compromís o la filantropia que han fet del conservatori un model” comenta la seva directora. Una de les grans fites ha estat convèncer a “grans músics de l’escena jazzística mundial a connectar amb els joves talents i amb els músics del futur per compartir les seves experiències i coneixements i així sumem

E2A1138

Image 1 of 39

En aquests deu anys de col·laboració han passat per les classes magistrals  jazzmen internacionals de primera divisió com: Chick CoreaChucho ValdésTomatitoKenny Garrett, Maria Schneider, Carles Benavent, Chris Potter, Melissa AldanaPat MethenyDave Holland, Jack DeJohnetteKenny Barron … Serrat apunta que “aquests deu anys que han passat els hem treballat a fons i a poc a poc hem anat tots en la mateixa línia i això ens ha fet créixer per unir educació i cultura, i oferir-la als alumnes i visitants, portem més de 136 classes magistrals i les que han de venir!”.

L’estructura de les masterclass la parlen prèviament amb cada artista. Normalment preparen “combos” d’estudiants que toquen un tema que es preparen i així el convidat els corregeix o comenta. Després s’obre un torn de preguntes on els estudiants pregunten al músic o músics convidats sobre com estudien o com es preparen per fer un show en directe o un solo o senzillament com és l’ofici de ser músic. Per acabar la trobada es fa amb una actuació del convidat amb alguns dels alumnes del conservatori del Liceu. Segons ens diu la Maria Serrat: “Les masterclass pels alumnes és una experiència única per conèixer a un professional i poder tocar amb una figura admirada… També voldria dir que pels músics convidats és una entrada d’aire fresc, ja que recorden quan ells estudiaven i veuen l’interès i les ganes que tenen d’escoltar-los”

El futur del conservatori la Maria ens el va deixar ben clar: “Continuar creixent i treballar per la propera distinció d’aquí a cinc o deu anys que pot ser de qualsevol estil o gènere musical, el que correspongui a cada moment, ves a saber! Potser és de l’excel·lència en música electrònica! Nosaltres el que fem és que ens passin coses. Mentre sigui bona música tindrà una casa.”

El saxofonista Kenny Garret en un moment de la seva masterclass al conservoatori del Liceu.
Text: Pere Pardo / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta