Maria Jaume. I els putus nervis de tocar a Barcelona

Maria Jaume. Foto: Noemí Elías
Maria Jaume va va presentar a Barcelona el seu primer disc Fins a maig no revisc (Bankrobber, 2020). Foto: Noemí Elías

Maria Jaume
31 de març 2021
Fabra i Coats, Barcelona

El barcelonacentrisme no té fronteres d’ego. És tan present, tan pesat, que fins i tot s’escola als bolos. I pot, a estones, desdibuixar-los.

“Estam un poc nervioses, mai havíem tocat a Barcelona amb banda”, captatio benevolentiae de Maria Jaume a l’inici del concert a la Fabra i Coats.

Tot i tenir sobre les esquenes una bona tongada de presentacions del contrastadíssim –disc de l’any d’aquesta publicació– Fins maig no revisc (Bankrobber, 2020) tota sola, era l’estrena a Barcelona amb la formació a trio. Ella mateixa ho deia: nervis, nervis per què? Cap de les persones sobre l’escenari era de la ciutat! Maria Jaume, mallorquina, veu i guitarra, Maria Espinosa, Junco i Mimbre, de Vic, al baix, i Núria Graham, també vigatana i aquest cop provant-se a la bateria. Però la capital exerceix de potencial nerviós.

L’inici va ser un pèl costerut: la veu de Maria Jaume se sostenia sobre una corda fina i l’estructura de la banda va derivar en una certa robotització. Cançons com la mateixa “Fins maig no revisc” corrien massa, massa i cap enlloc. El contrast entre tendresa i punch del disc, el que va fer-lo el debut favorit de tants l’any passat, es perdia entre columnes, distància –què hi farem, la Covid– suïcida fins a l’escenari, i una posada en escena sense joc de llums. Però la recompensa sempre espera al pic.

Maria Jaume - Maria Espinosa i Núria Graham. Foto: Arxiu Bankrobber
El de dimecres 31 de març de 2021 a la Fabra i Coats va ser el primer concert de Maria Jaume a Barcelona acompanyada de la seva banda: Maria Espinosa (Junco y Mimbre) i Núria Graham. Foto: Arxiu Bankrobber

A poc a poc, les bromes entre cançons i l’escalfor del públic van fer un gir a l’aposta.

Maria Jaume va tornar a tocar sola al tram central del bolo, va regalar un nou tema: “Un bon berenar”, un buen marronazo –va recordar els amics de Barcelona, res d’endrapar!–. Una cançó que renova el format i afegeix expectativa a futures publicacions: tornada molt activa i arranjaments d’esperit bedroom, petit i emocionant.

També va haver-hi temps per a una versió. “I don’t want to get over you” dels Magnetic Fields va rebre una ventada d’aigua salada, perdent indie rock però guanyant calidesa.

Tot i el final in crescendo, el repertori era el d’un debut, i amb bon criteri, ja està bé haver d’omplir hora i quart de concert tant sí com no, Maria Jaume va tancar files amb “Tan a poc a poc (que me dorm)”. Ara ja sí amb la veu ben afilada i la guitarra brillant amb cada rascada. L’artista havia canviat el centre –mèrit– en poc més de 40 minuts: ja està bé, Barcelona, ja està bé, que de centres n’hi ha un fotimer.

Text: Yeray S. Iborra
Fotos: Noemí Elías / Bankrobber

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *