CLARAGUILAR: “No és només un concert”

La compositora, dissenyadora de so i innstrumentalista CLARAGUILAR presenta al CaixaForum un espectacle sonor immersiu on reviu l’univers Arcas (2020). Un espectacle amb una posada en escena única, on el misteri i els vincles socials juguen un paper fonamental. Acompanyada de tres ballarins per oferir, així, molt més que un concert.

En quin moment vas decidir iniciar aquest projecte en solitari? Com va començar?

Jo tenia temes de fa temps a l’ordinador, mil versions i, típic que vas evolucionant i vas equipant-te amb sintes, plugins, també amb experiència i coneixement. Llavors era una cosa que m’acompanyava. Tot això és paral·lel a la meva experiència amb la meva exbanda que es deia Böira, que segueixen tocant, i la meva entrada a les arts escèniques com a compositora i dissenyadora de so que d’alguna manera, em va fer entrar en el món de la màquina. Vinc d’una formació de clàssic, de jazz, però la meva manera de compondre i expressar a través de la música era d’una manera en concret i arran d’aquests dos factors; de la banda i del teatre, vaig començar a investigar amb el món de l’electrònica. No sabria dir un moment concret, ja feia temps que portava aquests temes a la nevera.

Què havies estat fent anteriorment?

Jo estava amb Böira on tocava el piano i els sintes, va ser la meva entrada en el món dels sintetitzadors i paral·lelament amb el teatre.

Podríem dir que ‘Mystery Is All’ és electrònica? Quina és la teva relació amb aquest gènere musical?

Mystery Is All és una maqueta Indie casolana, feta a casa. Per mi, aquest àlbum és una maqueta Indie entenent que ha sigut una cuina molt lenta, molt meticulosa, amb molt espai. I sí, és electrònica perquè esta tota feta amb la màquina, amb sintes, amb plugins. Hi ha piano i segurament, per la importància que ha tingut en la meva vida, està present en la portada, un piano destruït o desconstruït. El  que sento és que a diferència d’altres artistes, jo amb dotze anys no tenia un background d’electrònica. Mentre em vaig fent gran em comença a interessar el tecno, l’ambient, i també, altres subgèneres com el breakbeat. M’adono que aquí hi ha un món, una manera, una sonoritat, una concepció sònica també de la música que és el que a més m’interessa.

Creus que l’electrònica està lligada a una certa escena del clubbing?

Aquesta escena jo ara mateix com a Clara em queda molt lluny perquè tota la meva experiència de club la tinc parada. Més enllà de la meva experiència personal, no crec que l’electrònica estigui lligada al club perquè jo veig música electrònica a tot arreu o la sonoritat electrònica en altres espais. Pot estar en un teatre, en una instal·lació sonora, en altres llenguatges o espais, sobretot, que no sigui un club.  

A vegades has escoltat frases com: “L’electrònica és només donar-li a un botó”? Consideres que això és degut a la desconeixença de la manera de funcionar d’aquests nous aparells com sintetitzadors, etc?

CLARAGUILAR actua aquest vespre al CaixaForum.

Vaig començar amb el món dels sintes amb dinou anys quan vaig començar amb Böira. Sí que ho he sentit, però evidentment és un espectre molt ampli, el que un\a punxa i porta un micro amb efectes, un altre, potser, va amb molt sintes. A vegades, com es força inaccessible, no hi ha hagut encara la permeabilitat com la música pop, per exemple, i altres instruments de tota la vida, llavors hi ha el desconeixement de com es fa. Hi ha qui juga amb efectes, hi ha qui toca o activa i desactiva l’engranatge amb un dispositiu, amb l’Ableton o el que sigui. Hi ha infinites possibilitats.

Què és en el que més et fixés o intentes polir en els temes?

Tinc obsessions a nivell d’harmonies i que hi hagi un cert equilibri entre les coses. No sóc una gran polista amb les tomes, m’agraden els accidents i que les coses estiguin vives, que no siguin únicament loops i ja està. També, perfeccionar molt  l’amplitud de com sonen, m’agrada molt treballar les textures. Però, depèn molt del moment en el qual estic. Jo amb tres anys he fet molts canvis. Sento que vaig evolucionant i aprenent moltíssim, tinc noves inquietuds constantment. Tinc la sensació que ara estic amb el món de la màquina i la sensació de poder investigar i fer tantes coses que em falta tant. Em quedaria tot el dia tancada a l’estudi, i així la vida.

Com va ser el procés de creació i gravació tota sola?

Són uns temes que m’han acompanyat sempre. Quan no estava tocant en un altre lloc, obria el projecte i continuava produint i després el tancava i no el tornava a obrir fins a un mes després. Amb això el que vull dir és que és un procés dilatat i estès,  com un diari, gairebé, durant molt de temps. Una cosa bona que vaig treure de la pandèmia és que vaig poder aturar moltes coses i em vaig centrar exclusivament a acabar i tancar-ho tot. Sobretot, començar a trobar un discurs en relació amb el que ha acabat sent l’àlbum.  

Com és un directe de CLARAGUILAR?

N’he fet dos, el preestrena al Pumarejo i després vaig fer a l’Apolo. Per mi va ser molt important el fet d’estar sola, mai ho havia fet d’aquesta manera sempre pujava damunt d’un escenari amb més gent. D’alguna manera, veure que havia decidit de fer-ho tota sola amb aquest misteri d’ensenyar-me i no, vaig voler generar com un dispositiu, un directe que em senti ensenyada i amagada alhora. Per això vaig col·laborar amb Oscila, el Marc i el Pol, que em van fer una posada en escena lumínica espectacular oscil·lant entre el fred i el càlid amb el contrast de mostrar-me juntament amb el vestuari, fet per Joan Ros, un amic meu que admiro molt. La veritat, sempre he estat en molts processos creatius pel teatre i estic acostumada a treballar en equip i de cop i volta amb el directe de l’àlbum també ha estat així, clarament CLARAGUILAR és el meu nom, però hi ha molta gent implicada. També van col·laborar amb mi el dia de l’estrena a Apolo, les Pusi Picnic i la Rita Molina. D’alguna manera, sempre intento sentir-me abrigallada per tot el que em defineix i ho puc gaudir d’aquesta manera quan estic damunt de l’escenari.

Et podrem escoltar el proper 25 de febrer al CaixaForum en un espectacle immersiu. Com s’ha preparat?

És un concert que parteix d’un espectacle de teatre que vaig fer amb el meu col·lectiu, Colectiu A, pel Teatre Lliure. Quan em van trucar vaig decidir agafar tot el material de l’espectacle d’Arcas (2020) que és un material sonor i musical, i a partir d’aquí posar-ho en escena en format concert amb tres ballarins. Per fer aquesta posada en escena que presentem al CaixaForum he comptat amb l’ajuda de la coreògrafa Ester Guntín i l’estudi Oscila, que són el Marc i el Pol, on també faig el directe de ‘Mystery Is All’. Tenim moltes ganes perquè no només és un concert li hem donat una volta més.

Text: Esther Bonjorn
Fotos: Alba Cros / Pax Buyate