CLARA PEYA. LA BATALLA CONSTANT CONTRA L’AMOR ROMÀNTIC

Que no us enganyi el fossar ple de flors, al Castell de Montjuïc mai hi ha viscut cap rei ni cap princesa. Dins dels seus murs, les vísceres han sigut les que han dictat el futur de la ciutat.

Aquesta és la crònica d’un fracàs absolut de l’estómac, de la batalla constant contra l’amor romàntic. La pianista Clara Peya no és una fortalesa militar que tot ho pot, però interpreta les derrotes com ningú. Així ho va demostrar aquest passat dijous 2 de juliol en el marc del cicle post-pandèmia Sala BCN, amb la veu de la cantant Magalí Sare entonant les cançons del disc Estómac (Satélite K, 2018), que va catapultar la palafrugenca a guanyar el Premi Nacional de Cultura l’any 2019.

Com tota batalla, i amb un pati d’armes ple fins a exhaurir entrades, l’inici del directe va trencar amb el silenci expectant d’un públic que acudia al primer concert (o gairebé primer) després de tres mesos privat de música en viu.

El piano va ser el responsable de donar la benvinguda amb la cançó “Estómac”, seguida de la desesperada “I jo pensant”, que introduïen el missatge definitori del treball: som víctimes de l’amor romàntic i hem de canviar el cor (aquell cor vermell de purpurina del qual se’n fan coixins i tasses) per un estómac sagnant. Desjerarquitzem les nostres relacions, aprenem a estimar-nos sense estimbar-nos.

Va seguir a aquest discurs de la pianista la veu robòtica de “Cara a cara” i el rapejat de Peya a “El teu refugi”, exemples de la gran varietat d’estils i matisos que pot albergar un únic disc. La posterior interpretació de “Cicatrius” va certificar una realitat: en directe una cançó pot sobrepassar les expectatives, cap gravació és comparable a veure vibrar una banda de músics com la de Clara Peya.

Clara Peya. Foto: Facebook Curtcircuit / Carles Rodríguez
Clara Peya va tancar la gira de ‘Estómac’ al Sala BCN. Foto: Facebook Curtcircuit / Carles Rodríguez

I de la mateixa manera que un tema s’expandeix, n’hi ha d’altres que es fan més petits i més íntims, com “Tierra de hielo”, originalment interpretat per Alessio Arena i que en aquesta ocasió va cantar la mateixa Peya gairebé en un xiuxiueig.

També van sonar al Castell de Montjuïc cançons com “Calma”, “Circular” i la contundent “Véncer el pols”, així com un avançament del nou treball instrumental que ja està a la venda i que es penjarà a les plataformes digitals quan l’artista hagi cobert despeses. Segons va explicar la pianista, el disc Estat de larva (Satélite K, 2020) no comptarà amb cap concert de presentació.

A més de música i com és costum en els directes de l’empordanesa, Peya va convidar a l’escenari a la Red de Cuidados Antirracistas per parlar sobre la situació d’exclusió i vulneració de drets de les persones migrades, així com de la tasca de suport i teixit comunitari que han desenvolupat durant la pandèmia del coronavirus.

Cap escenari millor per l’últim directe de l’àlbum a Barcelona que el castell que presideix la ciutat des de la distància, el que ha vist passar resistència i càstig. Res de princeses ni cors submisos, la nit de dijous van regnar quatre centenars de budells que celebraven la constant lluita de no caure en mans d’un mal anomenat “amor” romàntic.

Text: Helena Martín Cuevas
Fotos: Facebook Curtcircuit / Carles Rodríguez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *