Funk amb “sabrosura”

Cimafunk – (11 de novembre de 2021) Sala Barts

Tres cançons han estat capaces d’aguantar assegut el públic de la sala Barts davant el contagiós ritme de Cimafunk i la seva banda, que han tornat al Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona per presentar el seu nou treball, “El alimento”. I han estat moltes, perquè l’artista cubà només ha necessitat uns pocs acords del primer tema, “Cocinarte”, perquè la gent comencés a moure’s en la seva cadira, cerveseta en mà. Hi havia moltes ganes de passar-ho bé i Cimafunk els va regalar 90 minuts de festa non stop.

Retrat de Cimafunk al Festival de Jazz de Barcelona

El que han batejat com el James Brown cubà no ha hagut de recórrer a la retòrica per omplir minuts ni per ficar-se al públic a la butxaca. Paraules, les justes. Sap que la seva aposta de funk amb ritmes afrocubans enganxa. Que les seves lletres parlant de la seva realitat, però també de sexe d’una manera fins i tot còmica, agrada. Així és que només havia de cantar i això és el que va fer, presentar temes nous, com “Caramelo”, “Funk Aspirin” i “Rómpelo”, intercalats perfectament amb els èxits del seu primer treball “Terapia. “Me voy”, “Cun cun prá” i “Paciente” no podien faltar dins d’un espectacle on l’única opció que es tenia era deixar-se portar i gaudir.

Amb ganes de més, el públic ha demanat a Cimafunk i la seva banda que tornés a l’escenari un cop l’havien abandonat. No s’han fet de pregar i de nou sobre les taules han tancat la nit, aquest cop sí, amb “Basta”, “Ponte pa’ lo tuyo” i uns solos de Katerin Ferrer (saxo) i Llarivis García (trombó) que ja havien tingut els seus moments durant la nit, deixant bocabadats als presents.

Retrat de Cimafunk al Festival de Jazz de Barcelona

Els cubans són música en si mateixos. Mai fan res igual que la resta del món. Qualsevol estil que agafin el “sazonan” amb la seva “ricurita”, i el converteixen en un ritme nou. Cimafunk ho ha fet i en una època on el que triomfa és la música urbana ha aconseguit connectar amb gent de totes les generacions. De què no són capaços aquests cubans? Bé, de moment, només d’una cosa. De moment…

Text: Aida Garcia  / Fotos: Clara Orozco