“Ens fa molta il·lusió tornar a pujar a un escenari” Entranyables com pocs, el grup de techno pop rumbero Ladilla Rusa actua aquest vespre al Cruïlla XXS. Amb totes les entrades venudes des de fa
Continua llegint
“Mujeres sempre ha estat una excusa per seguir junts” El trio barcelonès de garatge pop va treure el maig passat Siento muerte (Sonido Muchacho), el seu cinquè disc després de més de deu anys de
Continua llegint
A Natalia Brovedanni la vam conèixer com a guitarrista del grup de hard rock Sant Rita i ara l’hem retrobada al capdavant del trio Chaqueta de Chándal. Punk, post-punk, rock de garatge i unes lletres
Continua llegint
Cantant de The Capaces, tota una institució del punk de casa, Martillo és una de les frontwoman més volcàniques, poderoses i demolidores del nostre ecosistema sonor. La seva col·lecció de discos, com era d’esperar, és
Continua llegint
“Sense música em moriria con una planta sense llum” Rafa Cervera (València, 1963), periodista de llarg recorregut, firma emblemàtica de la premsa musical estatal des de fa dècades (com a rúbrica habitual en El País,
Continua llegint
“Som una banda molt jove però amb les idees molt clares” Son una de les pedres angulars de la cada vegada més nodrida i interessant escena reggae nostrada. Des de Lleida fins al lloc més
Continua llegint
De petit volia ser Izzy Stradlin de Guns N’ Roses i de gran ha acabat sonant més a Ira Kaplan de Yo La Tengo. És Ferran Baucells, cantant, guitarrista i impuls creatiu de Ran Ran
Continua llegint
“4everdomingo és un disc random, com la meva vida emocional” És un dels nostres productors estrella, mà dreta de Lildami i arquitecte sonoren què confien diversos dels millors rapers i trapers d’aquestes latituds. Sr. Chen
Continua llegint
“Les nostres cançons son les nostres armes més potents” Fills impossibles Kiko Veneno i Brian Setzer. Germans de Gogol Bordello i cosins de La M.O.D.A., son La Plaga N11, banda de mestissatge amb molt de
Continua llegint
“Tots tenim una ànima salvatge” Imagineu-vos una cantautora intentant trencar amb les formes clàssiques del gènere per posar banda sonora a una pel·lícula a l’estil de la francesa Amélie. I és que allà on conflueixen
Continua llegint