Una lliçó d’alegria


Carme Canela, Jurandir Santana (27 d’octubre de 2021) – Conservatori del Liceu. 53è Festival de Jazz de Barcelona

Que el disc de Vinicius de Moraes a La Fusa hagi esdevingut una de les obres més característiques de la música popular brasilera no és casualitat: el registre d’aquella trobada del poeta amb uns aleshores molt joves Maria Creuza i Toquinho conté alguns dels temes més coneguts i versionats de la nova cançó de Brasil.

Aproximar-se a aquest repertori és, per tant, un repte de creativitat però, sobretot, de respecte. I una indiscutible celebració de la poesia i de l’alegria.
Això és exactament el que van aconseguir transmetre la cantant catalana Carme Canela i el guitarrista brasiler establert a Barcelona Jurandir Santana al concert de presentació del seu  nou disc “Celebrating La Fusa”, una producció en format duet que copsa l’esperit informal i la complicitat musical d’aquella actuació de la qual es van complir cinquanta anys el 2020.

Carme Canela gaudint amb el públic

Amb els seus esplèndids somriures, la cantant i el guitarrista es van fer còmplices d’aquella audiència tímida i continguda que els va rebre al Conservatori del Liceu. El públic, de mica en mica, es va deixar seduir per la càlida veu de Carme Canela. La nit va començar amb el tarannà dolç de les primeres vegades, de la il·lusió amb què es porta un regal a un ésser estimat amb la impaciència de veure la seva reacció. La intèrpret no va tenir cap recança en reconèixer els nervis d’oferir temes consagrats com “Que maravilha”, “Berimbau consolaçao”, “Eu sei que vou te amar”, “Você abusou” o la “Garota de Ipanema” dins d’un auditori que trepitja molt sovint des del seu rol de professora.

Ella, histriònica, elegant i amena. Ell, discret, dolç i tendre. “Les trobades i desacords dels duets són fantàstics”, va dir la Carme Canela en un moment de la nit en què l’entesa entre ambdós ja havia quedat palesa. Fent gala de la seva versatilitat i movent-se entre recursos jazzístics i del mateix univers sonor del Brasil, la mestra de música va donar tota una lliçó d’alegria i va deixar clar que han brodat el nom del seu nou disc. “Es que sufrimos con alegría”, va bromejar Jurandir abans de donar pas a la teatralitzada interpretació que la Canela va fer d'”Irene”. Especialment instructiu (i hilarant) va ser el relat del significat de la frase “A tonga da mironga do kabuletê”, el tema que van triar per a fer el bis i tancar el recital acompanyats per les veus del públic en ple (si no en coneixeu l’explicació, deixarem que sigui la mateixa Carme Canela qui us la digui en directe).

Retrat de la cantant Carme Canela i el guitarrista Jurandir Santana

Així, entre els tocs d’humor i de nostàlgia que conté la poesia de La Fusa, i amb la joia de poder oferir una nova mirada a aquell petit miracle musical, el duet va tornar a obrir les portes de la música brasilera a Barcelona mig segle després.

Text: Virginia Mata / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta

Un comentari

Els comentaris estan tancats.