…Continua de l’episodi 1.
Acte seguit de veure Los Salvajes, dins dels actes de La Festa Major de Manresa de 1991, vaig baixar les escales de la plaça Mil-Centenari en direcció al carrer. Amb aquestes que allà mateix vaig veure un cartell que anunciava una actuació aquella mateixa nit de Subterranean Kids a un Ateneu. Vaig trucar als pares des d’una cabina, preguntant si podia quedar-me estona més, que anava a un altre concert. Van dir que sí i cap allà vaig dirigir-me.
Tinc un record ben borrós del lloc exacte on va tenir lloc l’actuació. Molta gent m’ha confirmat que, com jo intuïa, eren unes estances de l’Ateneu Les Piques. I si no, era ben a tocar. La mitjana d’edat del era entre 18 i 25 anys, però tot i així, seguia cridant l’atenció per ser massa petit. La gent al·lucinava que estigués per allà, tan jovenet, tard i sol. Recordeu que només tenia 11 anys i que cap amic m’havia volgut acompanyar i els que havien volgut no tenien pares tan permissius.
El nom de Subterranean Kids em sonava d’alumnes de cicle superior de l’escola. I també de que me’n parlés el meu germà Miquel, sis anys i mig més gran que jo. Recordo pogos, energia, stage diving i cerveses volant. Un ambient molt maco i un concert molt intens. Sí, va ser un bon concert, o això bonament recordo, amb cançons plenes de força i contundència. Vaig voler agrair el bolo al grup i en acabat vaig donar la mà al Boliche, l’entranyable bateria de la banda. Anys després vaig fer fer-me client assidu d’Outline Records, la botiga de discosal Carrer Sitges regentada pel propi Boliche. Una època en què també vaig fer amistat amb en Pep, guitarrista original de Subterranean Kids . En una de les nostres xerrades em va confirmar que aquell estiu de 1991 ja no estava al grup.
Es van fer l’1 i poc de la matinada. Vaig trucar als pares i em van venir a buscar. Va ser l’inici d’una vida dedicada a la música en viu.
Text: Maurici Ribera
Foto: Arxiu BCore