BCN FILM FEST 2020. UNA EDICIÓ HEAVY METAL

Regreso a Hope Gap corona el palmarès de l’edició d’enguany del BCN Film Fest. Aquesta es la nostra crònica de tot el que es va poder veure durant la segona setmana del festival.

El BCN Film Fest va viure una quarta edició anormal en la nova normalitat / Laura Peña

Dijous, 2 de Juliol. 12 del migdia i una canícula brutal. Amb aquest horari d’after surto de la sala 1 dels Cinemes Verdi i acomiado la que ha sigut la quarta edició del  BCN Film Fest. Quan sortim de la sala, alguns crítics ja s’aventuren a dir noms de guanyadors. Coincidim en alguns, tot i no estar d’acord amb la satisfacció final. En el que si coincidim tots, és en què la gent no ha perdut les ganes i la voluntat de tornar al cinema. Els 8000 espectadors que han passat per alguna de les sessions durant la setmana que ha durat el festival ho demostren.

Dimarts 30 va ser quan els triomfadors del palmarès d’aquesta quarta edició van quedar vistos per sentència. I és que les cintes Radioactive de Marjane Satrapi i Regreso a Hope Gap de William Nicholson es van projectar una rera l’altra. Al sortir de la sala ja es veia a les cares dels membres del jurat un somriure còmplice. O això em va semblar entreveure un moment que vaig coincidir amb Mercè Sampietro, presidenta del jurat, desprès de visualitzar la segona.

Rosamund Pike triomfava com a millor actriu per el seu paper de Marie Curie a Radioactive, una historia de reivindicació femenina. Però sobretot de descobriments (vitals) científics,  no ho oblidem. Però és que tot el càsting de Regreso a Hope Gap encara triomfava més. La guanyador a la millor pel·lícula s’ho val

 

Un cop vaig superar el xoc que em va produir el mal accent britànic de la protagonista, Annette Bening, vaig entrar en una delicada (delicadíssima) història sobre com es trenca un matrimoni de 29 anys i s’inicia la valoració posterior. Són les consolidacions sentimentals suficientment bones? O sempre s’ha de trobar lloc per la passió infinita?

Aquestes i moltes preguntes són les que es plantejen no només Annette Bening, si no el Bill Nighty (flemàtic com sempre, perfecte com sempre) i sobretot el fill jove de la parella, interpretat per un fantàstic Josh O’Connor, que es veu enmig d’un conflicte poc encoratjador per plantejar-se relacions sentimentals. Pragmatisme i paisatges costaners britànics. Una posada en escena teatral perfecte.

Dimecres va passar sense pena ni glòria tot i la voluntat fervorosa de portar a la gran pantalla una de les grans obres d’Anna Gavaldà Quisiera que alguien  me esperara en algún lugar.  El cinema francès de sempre. Famílies, clans que sempre i sempre tenen problemes i que el cinema sempre ha de disseccionar i analitzar. En fi.

Però dijous, tot i no tenir massa ganes d’acabar el festival, perquè ja li havia agafat el gustet a això de trencar la meva nova rutina de la no-normalitat baixant a veure pel·lícules,  vam acabar amb Sound of Metal, una de les que més ganes em feia veure. I vaja, quina experiència sonora per els ulls.

Sound of Metal va ser una de les grans sorpreses del BCN Film Fest 2020

És una llàstima saber que estan buscant encara distribució per sales (sí que ha comprat els seus drets Amazon) i no es puguin compartir vídeos ni massa fotos sobre aquesta experiència sonora i visual que és el debut de Darius Marder com a director de llargmetratges. Diuen, o almenys diu ell en alguna entrevista, que es va inspirar en la història del grup Jucifer, per escriure el guió d’aquest home, bateria d’un grup metal, que perd l’oïda.

La seva vida, evidentment, queda trastocada i li toca acceptar que la seva nova normalitat no serà gens semblant a l’antiga. Sound of Metal és també una pel·lícula inclusiva, on els espectadors sords també podran veure’s-hi reflectits. I, sobretot, Sound of Metal és Riz Ahmed, un actor que aquí exposa tot el que té a dins, per portar-nos i ajudar-nos a acceptar que els fomuts girs inesperats que et dona la vida poden arribar a ser súper enriquidors. 

I amb aquestes i altres moltes propostes que servidora no li va donar la vida veure, s’ha acabat aquesta quarta edició atípica del BCN Film Festival. La pròxima (si les pandèmies mundials ho permeten) ja té data. Apuntin: del 15 al 23 d’abril de 2021. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *