GALERIA: UNA NIT AMB LA REINA DEL TRAP (BAD GYAL)

Avui és 30 de novembre del 2019. Són les sis de la tarda i vaig cap a la sala Razzamazz. El Festival Curtcircuit (col·laboro amb ells des del 2015) ha programat un concert de Bad Gyal. Vaig tenir l’oportunitat de veure-la el 2016 a la sala Bikini. Tinc molta curiositat per tornar a veure-la. En quatre anys ha pujat com l’escuma…

Fa uns quants anys que em dedico professionalment a la fotografia, principalment a la fotografia de música en viu. Sempre he procurat explicar les coses des d’una perspectiva més amplia. Documentar aquest fenomen des del començament fins al final. Tot el que passa davant i darrere. Tota la gent que s’esforça perquè, arribat el moment, s’encenguin les llums, soni la música i a gaudir. Haig d’agrair la confiança que em van donar la gent de Curtcircuit, des del primer moment, vaig tenir carta lliure per fer el que més m’agrada, fotos, fotos, fotos i més fotos. De tot i tothom, i així ha estat fins avui.

El primer que faig quan arribo a la sala és donar el meu nom i per a qui treballo a la gent de seguretat: “Carles Rodríguez, vinc pel Curtcircuit”. Aquell dia vaig arribar a l’hora de les proves de so. Vaig anar directe cap a l’escenari. Allà era l’Alba. I dic Alba, perquè encara no s’ha vestit per a l’ocasió, és a dir per ser Bad Gyal. Faig quatre fotos i em dirigeixo cap als camerinos per avisar que ja sóc allà, parlar amb la persona responsable, el mànager, i explicar-li el que he vingut a fer: fotografies. Si hi ha qualsevol problema, ara és el moment de parlar-ho. Em diuen que sí, que millor no fer fotos fins que estigui vestida. Vestida de Bad Gyal. Cap problema, m’espero i demano si puc fer fotos a la gent que està als camerinos, em diuen que endavant. I jo vinga a fer fotos. Les coses han canviat des de l’última vegada que la vaig veure. Hi ha un munt de gent, ballarines, tour manàger, gent de la discogràfica, maquillador, fotògrafa, coreògrafa… Hi ha un bon ambient. Nervis i professionalitat, però bon ambient. Aprofito per fer alguna foto a ballarines i a Fake Guido DJ, que actuarà abans de Bad Gyal.

Visita la Galeria:

Bad Gyal

Image 1 of 22

Em passo per la petita oficina que té Razzmatazz dins dels camerinos. Hi ha la cap de programació i la cap de barres treballant. Gràcies a elles tot això rutlla. Veig el vestit de l’Alba, en un racó, penjat d’un penja-robes, esperant a sortir a escena. Així, sembla un tros de roba sense gaire glamour. Qui es posarà el vestit està dins del seu camerino, amb el maquillador, el perruquer, la manàger… posant a punt la seva imatge. Algú agafa el vestit i entra, són tres quarts de nou. Comença a sonar música. Faré quatre fotos de Fake Guido DJ. L’ambient està caldejat, la sala plena, no m’entretinc gaire, no sigui que després d’estar esperant tanta estona per fer les fotos al camerino, em diguin que ja és tard. A les nou surt del camerino, maquillada i vestida, seriosa, concentrada: foto, foto, foto i més fotos. Tot seguit, amb la seva fotògrafa, fan una petita sessió en quatre llocs diferents de la zona de camerinos. M’ho miro i foto, foto, foto i més fotos. Demano si és possible fer-li algun retrat. D’acord, però ràpid, ja són dos quarts de deu i el concert comença en quinze minuts. Li demano per retratar-la a dins del camerino. D’acord. Foto, foto, foto i més fotos.

Després de tres minuts amb ella sola i algun col·laborador seu, comença a fer exercicis d’escalfament: estira cames, es plega… Foto, foto, foto i més fotos. Algú em toca l’esquena, és la manàger. Em diu que abans de fer res, li enviï les fotos per donar el seu vistiplau. No ho faig mai, però ho faré. Han tingut la deferència de deixar-me estar tota l’estona amb elles i ho trobo just. També em demana d’enviar-li les de directe. Això sí que no. Cap periodista enviaria la seva crònica abans de poder-la publicar. Han de confiar amb la meva professionalitat. Ja son tres quarts. En un tres i no res puja cap a l’escenari. Surt l’estrella. Llum, so, el públic es torna boig. Jo també. Puc moure’m per tot l’escenari, durant tot el concert. És molt d’agrair. Normalement només podem fer fotos durant les tres primeres cançons. Són les onze de la nit. La música i la llum s’apaguen. Estic destrossat però content, molt content. Ara queda enviar quatre fotos a l’Instagram del Curtcircuit i cap a casa. Demà repassaré totes les fotos que he fet, les editaré i enviaré una selecció.

Text i fotos: Carles Rodríguez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *