Auxili: “Estem veient grups que no es mullen tan políticament, però que musicalment són increïbles”

Després d’un temps de la sortida del seu àlbum Guaret (Propaganda pel Fet, 2022), l’Adrià integrant del grup d’Ontinyent Auxili ens explica com han viscut aquests darrers anys.

Portàveu dos anys en silenci. Com estàveu en el moment que vau decidir parar?

Nosaltres vam decidir parar cap a l’estiu de l’any 2019 quan vam acabar la gira. Portàvem com uns set anys girant, fent aproximadament 60 concerts i ens començaven a pesar els dies de kilòmetres a la furgoneta i vam decidir fer un descans el 2020. El que va passar és que va aparèixer la covid que va fer que ens replantegéssim la nostra tornada i pensar si ens compensava. La veritat és que va ser una decisió molt guai poder tornar. Per altra banda, tots els membres del grup hem hagut de deixar tot per poder tornar a Auxili i poder oferir el millor que tenim. Nosaltres, volíem parar un any per continuar component i tornar, però clar va venir tota aquesta moguda. No podíem ni assajar. Vam veure a tots els companys picant pedra. És cert que teníem una meta que era intentar evitar els concerts amb la gent asseguda, però si tornàvem i així ho havíem de fer, ho faríem.

Com us sentiu ara que heu tornat?

Per nosaltres és com si haguéssim tornat a començar des del principi. Tot l’equip estem super motivats. Aquests dos anys d’estar separats han sigut molt durs, però també hem pogut compondre les cançons del disc i fer totes les coses que hem fet com els videoclips. L’últim bolo que vam fer va ser el Viña Rock i veure a tota la gent cantant totes les cançons quan feia només una setmana que havia sortit el disc, és molt gratificant.

El fet de portar aquests anys parats us ha dificultat que us programessin per algun festival?

Clar, alguns ja tenien el cartell tancat des de 2019. Però nosaltres estem super contents i també de tots els nostres companys que han estat durant aquests dos anys picant pedra com Smoking Souls, La Fúmiga o Zoo. Nosaltres ara tenim la sensació, com et deia abans, de tornar a començar.

Ara, veieu altres tipus de propostes als festivals?

Al final tot té la seva època. Nosaltres hem viscut des que teníem catorze anys, veure a Obrint Pas i La Gossa Sorda. Els referents van canviant i la música evoluciona, i la societat, clar. Ara, és cert que potser estem veient grups que no es mullen tan políticament, però sí que musicalment són increïbles. Al final és l’evolució natural que té la música que passa tant a nivell internacional com local, a casa. Al País Valencià sempre hem intentat mantenir i tenir pressent la música d’arrel.

El 17 de juny comença la gira del nou disc de Auxili a Oliva

En el vostre darrer disc ‘Guaret’ podem veure aquesta música d’arrel combinada amb diferents estils.

És cert que a nosaltres no ens ha agradat mai fer un disc amb el mateix estil musical. Abans, potser ens xopaven més del reggae i roots. Com nosaltres diem de reggae mediterrani perquè al final fem reggae a la nostra i som del País Valencià. Una mica aquesta era la nostra filosofia, però teníem ganes d’atrevir-nos més, també hem mantingut la pinzelladeta de rock de sempre. A més, ens hem volgut arriscar més en el tema del mambo com es pot veure en el tema ‘Música i Manta’ o també, en les sonoritats digitals i d’electrònica, així i tot sense deixar l’essència del que som. Tota la feina de producció ha estat gràcies a Joan Marc i al Sam que s’ha encarregat més de la part de masterització. Estem molt contents amb el resultat per poder oferir a la gent una cosa diferent, que no siguin totes les cançons iguals.

Smoking Souls: “Hem volgut fer un viatge itinerant d’estudi en estudi coneixent a gent que admirem”

Al tema ‘Música i Manta’ parleu de les coses a les quals heu de renunciar moltes vegades per la música.

Jo, per exemple, també fa uns anys que em dedico a la producció audiovisual i he hagut de dir que no a sèries i pel·lícules. Per nosaltres, Auxili és de les coses més importants de les nostres vides des que teníem catorze anys. És dur renunciar a moments amb amics com diem a la cançó. Podríem estar fent moltes altres coses, però preferim fer això.

De tots els festivals on heu tocat, quin us ha agradat més?

Si li fas aquesta pregunta a Esteve segur que et diria el Rototom. Per a mi el Viña és un concert molt especial perquè portem anant fa molts anys. Jo tenia quinze anys i em colava. Aleshores el fet d’anar-hi durant tants anys i, després trobar-te damunt de l’escenari és molt especial. Per tots, la Sala Apolo de Barcelona també és casa. Som d’Ontinyent, però Barcelona i Apolo són casa. La gira que tenim aquest any jo no me l’esperava perquè veus que la gent ha confiat en nosaltres sense saber res de nosaltres i això és molt gratificant.

Text: Esther Bonjorn / Fotos: Garay Green