ARBRE. ARRELS, TRONC I CAPÇADA

“Tots hauríem de tenir la possibilitat de ser escoltats”

A inicis de mil·lenni reviscolava i es reformulava el concepte i format de cantautor. En aquell renascut congrés de solitaris, Abús, l’apel·latiu creatiu rere el que s’amagava Agus Busom, era una de les seves veus més fascinants. Després de vuit anys de silenci editorial el retrobem amb ARBRE, projecte de sons tel·lúrics amb què inicis d’any va publicar l’homònim Arbre (U98 Music, 2020).

Com estàs? Sembla que ara sí, veiem llum al final del túnel!
Bastant bé, suposo. Amb alguns alts i baixos però mirant de concentrar-me en fer les coses que gaudeixo amb molta calma. Música, llibres i pelis, sempre. Els primers 10 dies de confinament, vaig descansar molt perquè estava amb una energia molt baixa. Però a partir de l’1 d’Abril vaig engegar amb tot un munt de projectes que estic avançant, a part de seguir amb la promoció d’ ARBRE.

Vuit anys després has tornat.
Tot i que, de cara enfora, sembla que no treballo, el meu ritme intern és molt intens i sempre estic pensant o elaborant projectes artístics. Volia tornar a publicar quan estigués descansat, tingués les ganes i energia adequades amb un material del qual estigués molt satisfet com per tornar a exposar-me al món.

En quins projectes has estat treballant tot aquest temps?
He seguit escrivint i produint molta música. Vaig estar treballant més d’un any en la preproducció de la pel·lícula Buñuel en el Laberinto de las Tortugas (premi Goya 2020 a la millor pel·lícula d’animació). Escrivint guions. Fent de tècnic de teatre, de productor i intèrpret de diversos espectacles, entre ells les inauguracions del Festival Cryptshow de cinema fantàstic de Badalona on cada any creo i musico una pel·lícula en directe. Com intèrpret a discos d’altres artistes, com Àlex Torío. He fet un fotimer de coses… I tot el que faig sempre és relacionat d’una manera o altra amb l’art. 

Arriba un moment en què l’autor es pregunta si té res per explicar, res més a dir?
Sembla que tothom parla pels descosits sense dir res. El sol fet de trobar una forma on expressar-te amb els mots justos i de manera completament lliure, per a mi sempre és un camí com expressar aquelles qüestions que em preocupen, m’afligeixen, m’enamoren i, sobretot, m’emocionen… Tots hauríem de tenir la possibilitat de ser escoltats i, malauradament, això no és així en aquest món que habitem, maltractant contínuament. Els temes no s’acaben mai, almenys els universals.

Expliques que en aquests vuit anys has escrit cançons que possiblement mai no veuran la llum. No et genera certa tristor escriure cançons que potser no escoltarà mai ningú?
Des de molt jove sempre he compost força i tot ho he anat gravant… Primer en cinta de casset, després CDs, després digitalment… En un dels projectes que estic treballant aniré recuperant un munt de material i àlbums que encara són inèdits, de manera exclusiva a través de la plataforma Krea2.

Per a qui compons?
Sempre he viscut la música com a un procés de coneixement personal, per tant pensar en la gent que em pugui escoltar no és el primer pas ni d’on neix la meva necessitat d’escriure cançons o música instrumental. Però qui digui que no escriu pensant en qui ho escoltarà, menteix. Això sempre està present (en el seu espai i moment idonis) a partir que comences a publicar i la gent ho pot escoltar, valorar, jutjar, opinar… Crec que l’única època de la vida es crea completament lliure son els primers anys, quan encara no tens ni idea de què estàs fent i ho fas pel simple fet que gaudeixes fent-ho… Superada aquesta fase, ens passem la resta de la vida mirant d’emular aquesta sensació. Els ionquis de drogues dures parlen d’aquest concepte com la primera cavalcada del drac que després intenten recuperar amb cada nova dosi.

Com neix el projecte ARBRE?
ARBRE neix d’un Agus sense cap intenció de tornar a publicar, gravant cançons amb tota la calma del món i ensenyant-les als amics. Aquests em van anar animant i punxant una mica perquè tornés a publicar. En un principi, no entenia gens de ganes.

Què queda d’Abús en ARBRE?
En queda la A i la B. Abús és el meu inici en el món industrial de la música. Abús són les arrels de l’ARBRE. És la base sòlida, els detritus convertits en terra fèrtil perquè hi creixi un nou organisme i que es ramifiqui i doni fruits abundants.

Com recordes aquells anys d’Abús? 
Tot i les penúries, els moments difícils i el poc reconeixement públic del projecte per a mi és una part increïble i meravellosa de la meva carrera musical. Moltes vegades, revisitant els discos, sobretot els primers, he pensat… “com carai vaig tenir els collons de publicar això!”.

En ARBRE exposes una evolució cap a noves sonoritats que ja havies tocat en les teves últimes referències com Abús però que ara prenen total plenitud. 
Sempre he estat molt clàssic en la meva manera de fer. Vull dir, que sí que he escoltat tota mena de música i procuro estar mínimament al dia (sense estressar-me ni molt menys), però els meus referents crec que no han variat massa. M’agrada veure com evolucionen personatges que ja m’agraden des de fa molts anys. Altres cauen per si sols. Però segueixo escoltant David Bowie, Nick Cave, PJ Harvey, Chet Baker, King Crimson, Robert Wyatt, Neu, Dominique A… i molt rock dels setantes. Potser el que més ha caigut de la meva escolta habitual és la música dels norantes, que és la que per generació més a prop em va tocar. Però em segueixen al·lucinant els discos de Soundgarden, Pearl Jam i Tool. I de novetats, el darrer de Fiona Apple m’ha encantat.

Conceptualment, l’àlbum (i el projecte) respon a la imatge de l’arbre: arrels, tronc i capçada.
Sí. ARBRE (del llatí arbor): planta perenne de tronc elevat i llenyós que presenta branques a partir de certa altura. Un arbre consta de tres parts principals: arrels, tronc i capçada. Les arrels: el 2018, quan torno a enregistrar noves cançons amb la inestimable ajuda d’amics i companys de professió. El tronc: tot el procés d’enregistrament.
La capçada: els primers fruits han estat els 10 temes de l’àlbum, Arbre.  Feia temps que donava voltes a quin nom posar al projecte i no em decidia per cap en especial. Vaig decidir fer una meditació, concentrant-me en aquesta idea i d’on naixia la meva necessitat de tornar a mostrar nou material. Se’m va presentar la paraula ARBRA com a palíndrom i em va encantar… De fet, hi ha alguna primera prova de disseny de la portada feta amb ARBRA. Després, comentant-ho un dia amb una bona amiga escriptora em va dir: “però, posa-ho com s’escriu i ja està, més senzill!”. I així va ser.

Text: Oriol Rodríguez
Fotos: Albert Palomar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *