Anabel Lee: “Cal estimar-se, no odiar-se!”

Una de les més prometedores bandes del nostre panorama musical, els Anabel Lee, treuen tema nou i això s’ha de celebrar, i molt, perquè déu-n’hi-do, quin tros de tema s’han tret. Després del seu fantàstic homònim disc de debut, ‘Anabel Lee’ (Artica, 2021) i d’un magnífic EP, ‘Generación Perdida’ (Artica, 2021),  els de Terrassa han tornat amb molta força i amb ganes de donar-ho tot. Amb l’excusa que el grup feia un concert a Lleida i que acabaven de treure la nova cançó, ens vam desplaçar fins a la capital del Segre per no perdre’ns el concert i, aprofitant l’avinentesa, fer-los algunes preguntes.

Teniu nova cançó, Roma Caerá, ja disponible en plataformes digitals. Potser és una mica aviat, però… Com esteu veient l’acolliment de la nova cançó per part de la gent?

Roma Caerá està tenint molta vida i tant de bo la gent continuï connectant amb la cançó. Estem component nous temes constantment. L’any passat va estar obstinats per donar-li un empaquetat a les cançons, ara només volem fluir i veure quin tipus de vida demana cada single. No mentirem, estem amb la ment posada en el segon disc, però aquesta vegada serem molt orgànics amb el procés. És molt probable que Roma Caerá s’estreni en aquest segon treball; el tercer si tenim en compte el EPGeneración Perdida“.

L’acollida del vostre àlbum homònim va ser molt bona. De fet, al vostre bandcamp el vinil i el CD estan esgotats. Us esperàveu aquesta bona acollida tant per part del públic com de la premsa?

La veritat és que ens esperàvem rebre hòsties, perquè no callem ni una, especialment quan ens demanen respondre a una entrevista o ens posen un micro davant. El disc està ple de frases bastant franques, en molts casos fent críticant de més d’una qüestió. Ens esperàvem hòsties i hem rebut amor. La qual cosa encaixa totalment amb la nostra filosofia. Cal estimar-se, no odiar-se!

Molta gent us va conèixer per les versions que vau gravar, però malauradament, no estan en format físic. Hi ha idea o heu pensat a treure-les en format físic?

És possible, tant de bo. Tractant-se de versions la cosa es complica quant a drets, suposem, ni tan sols ho hem mirat. En realitat dues d’elles, Comprada i Enchochado de , contenen lletres nostres, no són covers, són adaptacions. Ja veurem.

Anabel Lee van estrenar fa unes setmanes, Roma Caerá, el seu nou single

Acabeu de fitxar per Vanana Records, què suposa per a vosaltres passar a formar part de la família on es troben Ginebras o Amatria? Va ser fàcil la decisió de signar amb ells? Hi havia algun segell més interessat en vosaltres?

Sentim que hem arribat a casa. Persones que senten el projecte, l’acompanyen i potencien la nostra manera de ser. I al mateix temps, t’exigeixen. Ni de conya ens imaginàvem que fossin a ser tan importants per a nosaltres, com família. La decisió de signar va ser difícil de prendre però no per no tenir-ho clar, sinó perquè sempre intentem fer les coses bé. Encara que damunt de l’escenari semblem uns esbojarrats, meditem molt les coses. Fa un temps sí que vam tenir diversos segells interessats i ens va costar decidir, però quan vam decidir començar a parlar amb Vanana sabíem que no volíem estar amb ningú més.

He llegit en alguna entrevista vostra dir que us escolten més a Madrid que a Barcelona. A què creieu que és degut això?

Això no és un Madrid vs. Barna. Així i tot, crec a Madrid hi ha més cultura de concert del nostre circuit, que a Barcelona. Menys moderneo i més ganes de recolzar i descobrir noves bandes. Llegiràs això i no em creuràs, perquè Barcelona (ciutat) és la meca de la tendència i l’inconformisme. Tanmateix, a vegades aquesta cerca de la tendència sembla una lluita, i aquí no ens trobaràs. Som el que som, ens hem afartat de dir-ho, i no podem ser cap altra cosa. A Madrid en coneixen més que a Barcelona. I això que vivim a 30 minuts.

Pel que tinc entès, crec que algun de vosaltres treballa en el tema d’Audiovisuals. És per això que cuideu i us involucreu tant amb la posada en escena de les fotografies y/o la dels videoclips?

Victor i Perdi es dediquen al món audiovisual, la nostra fotògrafa Elena és molt amiga nostra i part fonamental del projecte. Sempre hem treballat així a Anabel Lee, com una suma de la nostra música, posada en escena i acompanyament audiovisual. Víctor i Perdi són així, pensen sempre en 360 graus, no poden deixar-ho estar i sempre tindran molt clar el rumb creatiu del projecte.

Instantània dels Anabel Lee al FiM de Vila-Seca

Després de la sortida de Borja us vau trobar que vau passar a ser un trio, però sempre us he llegit dir que sou una banda de quartet i sembla que ja heu trobat el membre definitiu no? De fet, al concert vau dir que ja torneu a ser 4 amics a l’escenari.

Va ser un moment dur que s’ha allargat durant massa temps. Ara mateix el projecte continua sent Víctor, Jordi i Perdi perquè necessitem que tot flueixi naturalment. No volem avançar res, però per fi tornem a ser quatre amics de l’adolescència sobre l’escenari.

Sembla que el tema dels directes es comença a tornar a moure per a aquest any. A part de les 4 dates que ja teniu confirmades (Lleida, Saragossa, Madrid i Barbastro) Hi ha alguna més a l’horitzó ja tancada que es pugui avançar

Acabem d’anunciar que toquem en l’Ossa do mar, a Burela, Lugo. I sempre hem volgut anar a Galícia. Hi ha dates i festivals molt macos que no ens deixen revelar però estem flipant. Seguiu-nos en xarxes i paraula que quan ens deixin o sabreu els primers.

Text: Dani Iturbide / Fotos: Arxiu del FiM