ELS AMICS DE LES ARTS. SORTIU I DIVERTIU-VOS

Ja d’entrada el concert va començar d’una forma diferent. Després d’escalfar literalment per la banda del Camp Nou, Els Amics de les Arts no es van posar a cantar, sinó que van reproduir un discurs on deien que no es tractava d’esperar que tot això s’acabés, sinó de què fèiem mentrestant.

I és que el Joan Enric Barceló, el Dani Alegret i el Ferran Piqué han estat dels artistes més actius durant la pandèmia. Després de veure estroncat el llançament d’un nou disc i la seva gira, van decidir treure algunes cançons, crear una web sèrie i fer tres concerts acústics per Youtube sota el títol ‘Els dies més dolços’, que ara dona nom a la petita gira d’aquest estiu.

Els Amics de les Arts - Camp Nou. Cruilla XXS - Youtube
Els Amics de les Arts van portar la gira ‘Els dies més dolços’ al Camp Nou dins del cartell del Cruïlla XXS / Youtube

El repertori d’aquesta gira que aterrava amb al Cruïlla XXS amb totes les entrades exhaurides, està, per tant, format pels temes més pausats i intimistes del grup, amb lletres tan emotives com les de “Casa en venda”, “Reikjavik” o “No ho entens”. Però la calma de les cançons no van fer que el concert semblés llarg ni monòton. D’una banda, per les col·laboracions de la violoncel·lista Maria de Palol i de la ballarina Idu Massa en diverses cançons.

De l’altra, perquè Els Amics semblaven tenir més ganes que mai de xerrar amb el seu públic després de tant de temps sense fer-ho. El resultat: bromes constants sobre les dificultats que han passat, una recreació de l’anunci d’Estrella Damm que van fer el 2011 per ficar-se amb Joan Dausà i fins i tot càntics futbolístics impulsats per un públic que per moments semblava la grada d’animació.

L’altra novetat va ser la presentació en directe de dues de les cançons del nou disc, que finalment ha de sortir el 18 de setembre. La primera va ser “El senyal que esperaves”, cançó que dona nom a l’àlbum, i més endavant van tocar “Et vaig dir”, on li van afegir un afecte de sordina creant un so que no havíem sentit mai a Els Amics. I amb aquesta i el moment “Louisiana o els camps de cotó” amb llumetes i el públic cantant a cappella van fer veure que ja s’acabava el concert, però només s’havia acabat la part de “Els dies més dolços”.

El sol havia anat desapareixent igual que ho havia fet la cervesa dels gots de la gent del públic, de manera que hi havia ganes d’anar cap amunt després d’un concert tan calmat. Per fer-ho, Els Amics de les Arts van tirar de clàssics per a la recta final, amb els tres temes del primer disc que els van portar a la fama. “L’home que treballa fent de gos” va fer aixecar els primers culs de la cadira, amb “Jean-Luc” ja gairebé tothom era dret ballant.

I al Camp Nou no ho podien rematar la jugada d’una altra manera que amb el “4-3-3”, no sense abans agrair al Cruïlla per haver-los portat per primer cop i, sobretot, al públic, que aquest temps que l’han tingut lluny l’han sentit més a prop que mai, donant-los suport i esperant amb candeletes el disc que ja fa mesos que hauria hagut de sortir.

Text: Jan Romaní
Foto de portada: Facebook Els Amics de les Arts – LaiaAB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *