Fent brillar la ‘pedrera’ del Jazz

Ambrose Akinmusire – (20 de Novembre de 2021) Conservatori del Liceu. 53è Festival de Jazz de Barcelona

L’any passat parlant amb la nostra estimada i admirada Alba Careta amb motiu del llançament del seu disc Alades (Segell Microscopi, 2020) li vam preguntar quins referents tenia del món de la trompeta. El més normal seria pensar en els grans “popes”d’aquest instrument: els grans genis que van canviar el curs del Jazz com Miles Davis i Dizzy Gillespie o pel seu estil “cool” de tocar la trompeta el mític Chet Baker, o potser altres grans clàssics no tan populars com Lee Morgan Kenny Dorham. Però no. L’Alba ens ho va dir clar i català: “M’agrada molt i admiro molt a un trompetista americà que es diu Ambrose Akinmusire“. Tots ens vam quedar de pasta de moniato.

Doncs el passat dissabte es va presentar per primera vegada a Barcelona en el marc el Festival de Jazz amb el seu quartet. Hem de dir que el “hype” creat al voltant d’aquest jove trompetista és enorme. Sobretot des que va participar en un tema del ja mític i històric To Pimp a Butterfly  (Interscope Records, 2015) del raprer americà Kendrick Lamar. El llegat d’aquell disc ha traspassat gèneres musicals i els jazzmen que hi van participar són seguits arreu del món als seus concerts per un públic entregat des del minut u. El cas més flagrant és el del saxofonista Kamashi Washington que gràcies a aquell disc la seva carrera va canviar per complet.

El trompetista Ambrose Akinmusire.

Vestit informal i amb una gorra de base ball, Ambrose Akinmusire va aparèixer a l’escenari del conservatori escoltat pel contrabaixista Harish Raghavan (qui no es va treure la mascareta en tot el concert) i els dos protagonistes involuntaris de la nit: el jove pianista Micah Thomas i l’enèrgic bateria Kweku Sumbry. Diem involuntaris perquè després del primer i enèrgic tema el líder de la banda els va presentar com dos músics acabats de sortir de la prestigiosa escola de Juilliard de Nova York. Sí, si la mateixa on va estudiar Miles. Ja em perdonareu el símil esportiu, però aquests nois de la pedrera van eclipsar amb els seus solos al bo de l’Ambrose. No van parar en tota la nit i sobretot el bateria va tenir dos o tres moments espectaculars als plats. Mentrestant el trompetista californià desplegava una tècnica molt sòbria i molt afinada tocant poques notes. El quartet va anar combinant temes expressius amb temes més seqüencials on si el jazz és un estat d’ànim aquest concert en va ser una demostració.

L’ Ambrose Akinmusire quartet dalt l’escenari del Conservatori del Liceu.

No ens vam trobar l’Alba Careta al concert. Si ho haguéssim fet li hauríem dit: “L’Ambrose molt bé… Però què bons són els de la pedrera!!”

Text: Pere Pardo / Fotos: Xavi Torres-Bacchetta