Alérgicas al Polen: “Volem donar un missatge d’empoderament”

Un any després de publicar el seu primer àlbum presenten De Sobretaula (Microscopi, 2022). Un àlbum més seriós on parlen d’escenes quotidianes des d’una perspectiva natural i sincera amb la intencionalitat d’acompanyar-nos en diferents estats personals com la desmotivació o la companyonia d’una sobretaula amb persones estimades. Així arrenca el seu camí que només acaba de començar.

Com neix Alérgicas al Polen?

Emma: El grup neix el 2020 amb l’arribada de tres noves integrants: l’Ona (baix), la Berta (bateria) i jo mateixa (guitarra elèctrica) a l’agrupació anterior formada per la Marina (veu), la Joana (guitarra i veu) i la Maria (teclat). Amb aquesta nova formació neix el projecte musical.

Coincidiu en els vostres referents o influències musicals?

Marina: A cadascuna ens agrada un estil diferent, però és cert que a l’hora de fer música coincidim bastant. Encara que el disc es pugui classificar com pop trobem que el disc té diverses influències i per això cada cançó és molt diferent.

E: És el que nosaltres buscàvem, tot i tenir diversos referents aconseguir un punt entremig de tot el que ens agradava. Per nosaltres no és tan important la referència musical sinó la referència visual d’una dona damunt d’un escenari.

Què considereu que us diferència de la resta?

M: Creiem que una de les coses que ens fa ser úniques és la naturalitat i la connexió que tenim amb el públic. A vegades, hi ha grups amb directes molt bons, però potser no sents que connectis del tot. A més, les nostres cançons parlen de temes amb els quals totes ens podem sentir identificades, i això també forma part de la nostra essència.

E: Des d’un principi teníem clar que volíem sonar el més natural possible, ens volíem desvincular una mica de la música que sortia en aquell moment que era amb una base més electrònica i vam decidir que nosaltres tocaríem com ho sabíem fer.

Alérgicas al Polen tocaràel 26 de març al Festival Lets

Acabeu de publicar De Sobretaula. Quin concepte s’amaga rere aquest títol?

M: El disc representa un conjunt de cançons que parlen d’escenes quotidianes amb temes diversos.

E: Realment la cançó dóna nom al disc perquè es va escriure un dia que estàvem fent una sobretaula i va ser en aquell moment quan vam decidir que seria la cançó principal, no perquè fos la que més ens agradava, sinó perquè era la que tenia més sentit per la resta i per nosaltres, ja que simbolitza el moment d’estar amb les amigues, passar-t’ho bé, etc.

Noteu una diferència respecte a ‘De Cero’?

M: En el primer àlbum ens trobàvem en un punt molt diferent de la nostra vida. En aquell moment vam gravar el disc perquè a la gent li agradava la nostra música, però tampoc vam pensar en el concepte ni en el nostre so. De fet, van ser les primeres cançons que vam escriure. De Sobretaula és molt més madur, ja tenim més experiència component, les cançons han estat seleccionades i el so l’hem treballat molt més.

Com va ser l’experiència de gravar el disc?

E: El disc es va gravar durant l’estiu a l’estudi el Magatzem a Vic amb el Ferran Cases i el Joan Borràs. El procés va ser una mica complicat però molt enriquidor. Anàvem pujant quan podíem i gravàvem. Quan ja estava tot masteritzat vam fer els retocs finals perquè quedés com més ens agradava.

I, què és el que busqueu?

M: Busquem apropar-nos a la quotidianitat i l’intencionalitat d’acompanyament en les diferents etapes de la vida. Volem parlar de temes que ens passen a totes, però que a vegades no es parlen.

E: I, clarament volem donar un missatge d’empoderament amb el fet de ser sis dones que pugen dalt d’un escenari, només per això ja estem fent el nostre acte polític estem aquí i ens reivindiquem com a tal.

A la cançó ‘De Sobretaula’  en un dels versos parleu de la pressió de ser joves. Heu viscut alguna experiència dintre del món de la música que reflecteix aquest fet, que pel fet de ser joves no teniu les mateixes condicions que la resta?

E: Per un costat ens ho prenem com una cosa bona que al final hem tret dos àlbums i hem de progressar. També és cert que hem viscut alguna situació on intenten aprofitar-se d’aquesta joventut o ens tractaven com nenes petites.

Instantània d’Alérgicas al Polen

També heu col·laborat amb l’Ariox. Com va sorgir?

M: Ens vam conèixer a un concurs (Desconnecta) als inicis de tot i ella també era de les primeres vegades que tocava. Ens va agradar el que ella feia i quan vam gravar el disc vam pensar en ella, ens sembla molt bonic perquè les dues vam començar a la vegada. A més, el missatge de la cançó parla d’un desamor. Molts cops pensem que per una ruptura et mors i no és així. És una manera de cantar el desamor des d’una altra perspectiva com la nostàlgia.

Tocareu el 26 de març al Festival Lets. Creieu que encara hi ha molts festivals sense perspectiva de gènere?

M: Sí, evidentment. Hi ha festivals que, encara que sigui trist, hi ha un percentatge mínim però a d’altres ni això. Per exemple, l’altre dia va sortir el cartell d’un festival (Cabrorock) i de vint artistes no hi ha cap dona. Pujar  a l’escenari quan ets una tia és molt menys legítim que quan ets un home. Hi ha molts homes artistes que canten malament i són famosos. A les dones se’ns exigeix molt més; hem de cantar millor, se’ns qüestiona la manera de vestir, etc. I, pel fet de ser un grup, potser encara més.  

Quins plans de futur teniu?

M: Estem molt satisfetes amb aquest disc, tot i això, ens agradaria provar amb cançons més mogudes o ballables.

Text:  Esther Bonjorn / Fotos: Claudia Serrahima