“La Aiala” de Gal·les

Aiala – Casa Seat (13/11/21)

A la Casa Seat, aquest 13 de novembre, vaig poder a tornar a veure a Aiala en viu des de la presentació del seu segon disc 2021: an earth oddity (New Beats, 2021) a Barcelona, el passat 17 d’abril a la Sala La Nau. Des de llavors, hi ha hagut canvis en la formació. Es mantenen la seva coach de cant i imprescindible Celia del Barco, teclat i cors, i el guitarrista Pol Sistach, fent també cors, a part dels seus impecables solos. Però en Macià Amorós, després de dos anys junts, ja no està com a bateria, i ara tenim a Marcos López, fent també seqüències, i a diferència del darrer cop esmentat, també teníem la presència del baixista Emilio Nieto, donant el seu toc als temes.

En aquesta ocasió, com és lògic, la seva llista de cançons va estar més repartida entre el seu primer disc Nothing less that art (New Beats, 2019) i el segon, començant amb el tema d’aquest darrer “Can you feel the fire?”, cosa que podria dir l’Aiala als presents, ja que l’ha sentit més que segur el foc en aquella sala. I és que va haver-hi un moment que la cantant volia superar el rècord que una altra veu mítica, Tom Jones, té: passar una suada dalt a l’escenari. I és que hi feia calor i la nostra cantant no va parar en cap moment d’anar amunt i avall, saltar, ballar… amb una força i show en directe digne d’una Tina Turner, que sort que un bon samarità d’entre el públic tenia el que li faltava: li va llençar una tovallola.

Aiala caçant una tovallola al concert de la Casa Seat

Però és que igual que el Tigre de Gal·les i la Reïna del Rock, la Jara Aiala ho dóna tot a l’escenari, cosa que és molt d’agrair pel públic, el qual era d’un gran ventall, que va de petits agrans, com mostrava el cas de qui li havia tirat la tovallola, que anava amb una criatura de pocs anys. Potser és un costat positiu del què ara ens obliguin a estar asseguts als concerts, sobretot en aquesta sala. Una sala petita, per cert, amb seients molt còmodes, que feia que el concert fos quasi familiar, i més pels assistents, clarament seguidors fidels de l’artista.

Es van esdevenir temes ja força dins de l’ADN dels fans de la cantant, com el “Silence –Face to Face-“, i fent que els temes del primer disc sonessin encara molt més al seu estil actual, com, per exemple, es va notar amb el conegut tema “Introuble”. El clímax va estar avisat amb “Fuzz” i culminat amb el primer single estrella del darrer disc: “Fighting & Learning”. En acabar aquest, ja van venir les presentacions que avisaven que tristament això s’acabava, tot fent uns temes més i posant la cirereta final amb què personalment esperava: “Honey”.

Retrat de la cantant Aiala

Acabava un concert que reflecteix la passió per la música negra que té la Jara i el desig és el mateix que la darrera vegada a la presentació del disc a la ciutat comtal i que es va fer manifest també en aquest concert. Quan la Jara deia que esperava veure a tothom en un pròxim concert, una dona del públic va cridar:“I sense mascareta!” I la cantant va afegir: “I gaudir-ho de peu dret amb una cervesa!” Cervesa que ha de servir per refrescar que se l’acompanyi suant la samarreta i donant-ho tot. S’ho mereix.

Fotos i text: Joan Vendrell Gannau