Acros: “El meu objectiu és intentar que es comenci a valorar el rap hardcore en català”

La música fa temps que no entén de fronteres. És per això que a Catalunya poden existir rapers com l’Acros que fa un estil nascut als 80 a la costa est americana arrel dels conflictes entre bandes de carrer. Hard Cor és un disc que respecte l’essència del hardcore i, alhora, aporta idees personals.

Qui és Acros quan no està escrivint barres?

Una persona que no para quieta.

Com vas descobrir i vas entrar en contacte amb la cultura del hip hop?

Vaig descobrir la cultura hip hop a través d’escoltar el meu primer tema de rap a 6è de primària, quan vaig arribar a casa d’una excursió vaig començar a descarregar-me un munt de temes de rap i a investigar una mica. Més endavant a l’ESO ja començava a fer grafiti amb els amics i les nostres referències musicals eren totes de rap.

En aquells primers dies quins eren els teus principals referents i influències?

Falsa Alarma, Toteking, Diams, Zenit, VKR, CPV, Sniper i un llarg etcètera. Vas flirtejar amb el grafiti, el breakdance

Què et va impulsar a escriure les teves rimes i a decantar-te cap al rap?

Sempre m’ha agradat escriure i plasmar els meus pensaments, al principi no m’havia passat pel cap començar a rapejar, però ja havia absorbit molts coneixements i escoltat molta música. Un últim impuls de curiositat va fer que comences a escriure les meves primeres lletres.

Però tu el que realment volies era ser futbolista, oi? La tocaves bé?

Amb 10-12 anys “tots” tenim aquest tipus de somnis, jugava prou bé.

Quan vas pujar per primer cop a un escenari?

El 2013 – 2014 vaig pujar a cantar a un esdeveniment per primer cop a Barberà en un concert compartit amb en Crie.

Acros forma part d’un col·lectiu, oi, de gent involucrada en el món del hip hop al barri del Clot?

En efecte, juntament amb en Yandros vam crear fa gairebé sis anys el Bad Candy. És un grup estable/col·lectiu dins del casal de joves La Traca al barri del Clot on dinamitzem concerts de rap especificant en l’escena underground de Barcelona. El motiu de la seva creació va sorgir del fet que no sabíem que fer per cantar a un concert perquè ningú trucava a la porta, aleshores, vam acabar organitzant concerts per a donar-nos un espai a tots i totes i poder agafar micro.

Com recordes ara aquells primers temes?

Sem fa molt llunyà, però alhora em fa gràcia escoltar-los de tant en tant per veure la meva evolució.

Acros Black&White&Blue

Acabes de debutar amb Hard cor, per com va néixer, podríem dir que és un disc pandèmic, no?

Total, Hard Cor va néixer del confinament d’Abril. Tenia més temps que mai i vaig començar a produir algunes instrumentals, quan al cap de dues setmanes, em vaig donar comptes que ja acumulava uns 15 beats i vaig començar a escriure. El concepte del disc ja el tenia clar des de fa uns dos anys, ja sabia que el meu primer disc es diria així i finalment a l’Agost vaig començar a gravar les cançons al Room Lab amb en Deps.

En un principi la idea era que fossin tot un seguit de singles que aniries publicant aleatòriament. Quan vas adonar-te’n o vas decidir que tots aquells temes havien de configurar un àlbum?

Com bé dius, tot i que al principi anava escrivint sense pensar en un disc, vaig entendre la música que em transmetien el beat i lligar conceptualment les lletres gairebé com si fos un puzle, tot encaixava. Està clar que un disc que té com a títol el nom del meu estil musical i de lletres acabaria encaixant perquè inconscientment ja ho focalitzava.

Com va ser el procés de composició en el sentit de la producció, qui ha fet les bases, etc.? A qui has samplejat?

Jo vaig fer 12 instrumentals durant el confinament i al final li vaig comprar 2 beats al Clas. El procés va ser una mica esgotador perquè al principi no depenia de ningú, quan vas a l’estudi i en Deps t’ho mescla tot és molt fàcil i bonic, però he de dir que fent els meus beats vaig currar al màxim. I els samples sempre són un secret.

En aquest sentit, més enllà del doble sentit del títol, la teva proposta beu d’un so molt hardcore school. Estàs d’acord?

Bé el meu objectiu és intentar que es comenci a valorar el rap hardcore en català, així que a part d’un doble sentit personal també és una reivindicació.

Acros desafia a la càmera

Hi ha diverses col·laboracions molt totxes al disc. Qui són, com els has conegut, com es van involucrar en el disc?

A Lágrimas els conec per l’ateneu popular de Vallcarca on he fet uns quants concerts des de fa molts anys, a l’Oca el conec també per haver compartit escenari amb ell fa bastant i al Femaz el conec per haver compartit un esdeveniment Bad Candy. Amb els 3 ja tenia alguna cosa pendent aparaulat i simplement, els hi vaig escriure la proposta i van accedir-hi.

Més que combatiu, que també, el teu rap és social. Creus en la música com un element de denúncia i de canvi d’allò que creus injust?

És que el rap és una música política. Crec en el hip hop com a eina de transformació social i personal perquè és el que em va motivar a endinsar-me en això de rapejar.

De fet, més enllà de la música tu et dediques a la integració social, oi?

Sí, actualment estic acabant les pràctiques al Casal dels infants de la Mina.

Ja has pogut estrenar el disc en directe?

No encara… esperem que ben aviat.

Quins són els teus somnis amb i sense el rap?

M’agradaria veure els taurons blancs en una gàbia.

Com veus l’escena del rap a Catalunya?

Infravalorada, desvirtuada i descontextualitzada, però més viva que mai.  A Catalunya hi ha molt rap i varietat d’estil, però que quedi clar, parlo de rap.

Quins productors, destacaries? I les millors barres, qui les escriu?

Com a productors destaco al Deps i a en Clas beats. En l’àmbit de millors barres el puto Femaz.

Text: Oriol Rodríguez / Fotos: Arxiu d’Acros

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *